Desig de mort

Si, estimats amics, no corren bons temps per dipositar confiança en els nostres polítics... Ja sabeu: Operació Pretòria, Cas Millet, Dispositiu Culubert, Cas Miquel, Operació Swordfish... El caos s'ha desencadenat i la corrupció s'ha desfermat i revelat com un verdader símptoma del poder. No cal dubtar de la honestedat de qui un bon dia decideix dedicar-se en serio en això de la política. Sovint, qui opta per aquesta professió, té més a perdre que a guanyar. El problema arriba quan aquestes persones amb vocació de servei són moldejades i entabanades per personatges obscurs, autèntics fills de Sauron, que només tenen un objectiu a la vida: sentir el poder a les seves mans o amassar quantitats ingents de pasta a les illes Caimàn, o les dues coses a la vegada. El poder corromp. I si no observeu personatgillos com el president del Barça. Un home que va arribar al despatx del Camp Nou amb la ferma i publicitada intenció d'aixecar alfombres i retornar el seny a l'entitat. Està clar que el gordo dèspota que ara ocupa la presidència del Barça, res té a veure amb aquell jove JASP d'aparença afable. El mateix podriem dir del president de Bolivia, Evo Morales, un pagès enfundat en jerseis de llana que al cap d'uns mesos es converteix en un capullo o del mateix Zapatero, un home que va assegurar que no fallaria al poble espanyol i que ha encadenat despropòsits infantils un rere l'altre. Almenys el veneçolà Hugo Chàvez o el cabronàs Berlusconi no amaguen que són uns autèntics fills de perra. Doncs això mateix es pot transpol·lar a l'àmbit autonòmic (si Montilla tingués personalitat i no un encefalograma pla) o al municipal. El poder corromp, i s'ha de saber portar, s'han de tenir els collons molt ben posats per esquivar les serps que et trobes al camí i no deixar-te portar. I el més important: saber plegar quan ja fa massa que escalfes la cadira del poder. Això no és fàcil, i hi ha persones que per si soles no són capaces d'adonar-se'n. És en aquests moments quan els poders fàctics encarregats de que en temps d'angoixes el món pugui continuar endavant han de récorrer a la violència, ben aplicada, per acabar amb els càncers que ennegreixen la faç de la terra. El vigilant ha d'impartir justicia i ha de tornar per acabar amb els autèntics subnormals que empobreixen un col·lectiu imprescindible: la política. S'ha d'acabar amb els Zaragoza, Madí, Iceta, Oriol Pujol i desgraciats de talla similar. Charles, no ens fallis.

Ruffus Moriarty II

Charles Bronson rumiant, amb el dolor de qui ho ha perdut tot, a qui elimina primer.

ARENYS DE MUNT: EL LEPE CATALÀ

Finalment ho hem aconseguit. Després de molts intents Catalunya tindrà per fi el seu LEPE. Els alegres homes d'Arenys de Munt han tingut la brillant pensada de fer una consulta popular sobre l'autodeterminació catalana, aquella cansina utopia sense cap fonament històric (val la pena recordar-ho una vegada més). Em sembla collonut, si així poden dormir més tranquils per les nits, de veritat que em sembla de puta mare. Jo fa temps que proposo una consulta popular per exigir la pena de mort de terroristes i pederastes fills de puta, o per exigir una castració pública de tot aquell polític de merda (el majoritari) que incompleixi cadascuna de les seves promeses electorals. Sí, home, sí, fem consultes populars estúpides i surrealistes que només serveixin per encrespar ànims i res més. Sempre he estat d'acord en la realització d'un referèndum així, però s'ha d'aconseguir des de la gestió i la lluita política (una altra cosa és que els polítics catalans actuals, i sobretot els independentistes, no tinguin ni puta idea de com mirar d'assolir la seva gran fita, i prefereixin desviar-se cap a satisfaccions més banals, com tunejar els seus cotxes oficials, o cantar amb una frivolitat irritant Els Segadors durant la diada), la responsabilitat civil, i el compromís de les institucions a acceptar-ne el resultat. Però primer que arreglin el país, i que deixin de plantar inoperància i despreocupació allà on van amb temes de carrer, com l'atur, l'ensenyament, la prostitució, la sanitat, els transports, la immigració, la (in)seguretat, i un llarg etcètera. Després de tot això, si creuen que sí tindran collons de dirigir amb solvència i dignitat un país independent com Catalunya, llavors endavant les falçs! Sinó res del que es faci no servirà per res, més que per generar mofa i un grapat més d'antipaties innecessàries. Bueno, almenys això d'ara també servirà per no recórrer al Lepe quan vulgui explicar acudits de border lines.

Saben aquell que diu... Això és un d'Arenys de Munt que li diu a un altre:

- Has vist a l'Eustaqui? Aquest si que en sap; va començar amb dos sabates, i ara té milions!
I l'altre contesta:
- I per què en vol tantes?

I un altre... Dos d'Arenys de Munt que es troben i un li diu a l'altre:
- Acabo d'arribar de Venècia!
- Què maco, hauràs vist moltes coses! - diu l'altre
- No et pensis, estava tot inundat...

Eufemi de la Calzada

PA FI, ESCLAVISME AL SEGLE XXI

Més li valdria al retardat amb cara de Koala d'en Joan Herrera, el pseudo-comunista de ICV, no preocupar-se tant d'un fitxatge de quantitats estratosfèriques com el d'en CR7, i procurar de denunciar i acabar amb pràctiques tant indecents com les que porten temps executant certes empreses, com la panificadora PA FI ubicada a Vilamalla, per posar un exemple. O no és el que hauria de fer un comunista d'arrel? Vigilar que el treballador no sigui trepitjat contínuament per l'empresari? Els comunistes, de fet, són la raça de polítics més detestable que hi ha avui en dia, perquè en teoria són els primers que han de procurar per l'avenç social dels treballadors, i resulta que després d'omplir la seva saca, són els que més es perden en una demagògia tant o més bona, fins i tot, que la de pperos o sociates. Tenim els polítics que ens mereixem. El que no entenc es que la gent encara voti. País de subnormals! Encara no fa ni una setmana de l'escandalós accident de l'operari (un immigrant il·legal) d'una panificadora a València que va perdre el braç en un fortuït accident, i de l'actuació mereixedora de la pena de mort dels seus empresaris, que no contents amb explotar-lo salarialment (700 € al mes) no es van dignar a portar-lo a l'hospital, i fins i tot van intentar desfer-se del braç. I no vaig sentir cap denúncia d'en Joan Herrera o de ICV al respecte, només del fitxatge d'en CR7. A PA FI porten temps explotant als operaris amb contractes de 40 hores setmanals, 8 de diàries, per tant cinc dies legals de feina a la setmana, però obligant-los a treballar un sisè dia (dissabte i/o diumenge) en negre, o el que és el mateix: gratis. Resulta que quan algú sol·licita cobrar aquest sisè dia, el foten al carrer i tornem a començar amb algun nou tonto que es deixi trepitjar. La majoria d'operaris d'aquesta empresa esclavista (immigrants o analfabets, de qui s'aprofiten per la seva situació de indefensió) tenen assumit que treballen gratis un dia, perquè si et queixes vas al carrer, i esclar, amb els temps que corren... Jo tinc clar que a partir d'ara no penso consumir res que provingui de PA FI, i convido a tothom amb un mínim de consciència solidària a fer el mateix. De la crisi ens han de treure els polítics, i els empresaris, però no a costa dels treballadors, que no en tenen cap culpa i bastant ho estan pagant ja.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Joan Herrera ha rebut una oferta per protagonitzar la pel·lícula MOFLI, EL ÚLTIMO KOALA. Després de descartar-se la primera opció de Martí Gironell per donar vida al marsupial (sembla ser que aquest energúmen no sap llegir ni escriure, cosa que retardaria la producció), Herrera dirà que sí a canvi d'unes quantes fulles d'eucaliptus.