Avui toca parlar de TV3. La nostra. I voldria parlar en positiu, però no em surt. Ho sento. I és que per molt nostra que sigui, la veritat és que TV3 és una puta merda de televisió. Ni sèries, ni programes, ni presentadors (des del gran Sr. Bachs!)... Res que valgui la pena! L’altre dia, fent zapping, vaig enganxar el programa “Krackòvia”. No van passar ni dos minuts quan em va venir un atac d’asma. Em sol passar quan veig alguna cosa a la televisió que insulta a la meva intel·ligència. M’agradaria saber quin és el motiu que porta a una cadena pública, a sufragar aquesta merda de programa, que no és res més que una burda còpia del “Força Barça” del gran Arús, però sense ni punyetera gràcia, amb uns actors tan lamentablement dolents com els de “El cor de la ciutat”, i amb uns guions que només podrien igualar els creadors del Chiki-Chiki. Està clar que per treballar a TV3 o ets marica (és una llegenda que fa temps que corre, no l’he inventada jo), o ets infranormal (això comença a ser ja més que una evidència). A més, ja que hi som, hi ha molta gent a Catalunya (la majoria, vull creure) a qui l’humor ultranacionalista català no els hi fa ni punyetera gràcia. Com no ens en fa l’ultra espanyol, o espanyol a seques. Ens queixem d’Antena 3 i aquí fem lo mateix, i no ho volem veure. Amb 25 anys a les esquenes, començaria a ser hora que la direcció de la cadena, entre orgia i esnifada de llet en pols, es decidís a conferir-li a la mateixa un estil propi, modern, i sobretot allunyada dels tòpics de falta de seriositat i de nacionalismes absurds i patètics que malauradament (i amb tota la raó del món) sempre arrosseguen les televisions autonòmiques. Sobretot pels que esperem de veritat, de tot cor, que algun dia aquest collons de nació que és la catalana, pugui esdevenir país. Però això sí, d’una manera digna i decent, i sobretot sense mirar enrere amb vergonya.
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
Un dels brillants guionistes que treballen actualment a TV3. Sobren els comentaris.
