ANUNCI: EL 9 BUSCA REDACTORS

Vols treballar en un diari esportiu de renom? Doncs segueix buscant! El que si que podem fer des de REPARTINT JUSTÍCIA és fer-vos partíceps d'aquesta oferta de feina d'El 9 esportiu, que ha sortit publicada en diverses borses. Els requisits són:

- Ser periodista (o dir que ho ets).
- Facilitat per la subjectivitat i l’insult.
- Saber barrejar hàbilment esport i nacionalisme, encara que no vingui a “cuento” de res.
- No tenir ni puta idea de futbol, però amb sobrades aptituds hooligans.
- Saber escriure en català fent servir construccions sintàctiques complexes, tals com el següent model: subjecte + verb + predicat.

Els interessats en aquesta pseudo-oferta de feina podeu enviar un CV a nosabemescriureniambelcorrectordelword@elnou.com o posar-vos directament en contacte amb El 9 esportiu per concertar una prova d’aptituds i una entrevista. Durant la prova no es tindrà en compte escriure amb faltes hortogràfiques o gramaticals.

COSES BONES DELS MOSSOS D'ESQUADRA

Avui estic content; he menjat com un porc i he cardat tres polvos (amb tres ties diferents, i sense pagar), i això no passa tots els dies. Per aquest motiu he decidit -sense que serveixi de precedent- fer una crítica constructiva. I he decidit agraciar amb unes quantes lloances als mossos d’esquadra. I es que per tots es sabut de la seva raonable mala imatge, d’ençà de la seva revifalla com a pretès cos de seguretat allà pels noranta. Esclar que amb les estadístiques que porten molt difícil s’ho posen, perquè per cada una de bona se’n mengen vint de dolentes. Hi ha qui creu que el fet de tenir al senyor Saura com a conseller d’interior és determinant. Home, el pobre senyor Saura bastant té amb existir, i a més, no per ser un comunista retardat mental, se li ha de negar a ningú la possibilitat de fer de conseller o president; la solidaritat i la igualtat d’oportunitats per davant de tot. Que li diguin en Ca-Carod o en Montilla. I tampoc veig just que ell hagi de fer-se responsable dels desajustaments genètics dels mossos d’esquadra (això els ineptes de psicòlegs que fan les entrevistes i els han de seleccionar, que Déu n’hi do!). Però anem a les coses positives que han aportat els mossos d’esquadra a la societat catalana:

1 - Han reciclat a la quasi totalitat de població quilla de merda i border line de Catalunya. Ara només falta que siguin amables, educats, eficients, útils, responsables, etcètera.
2 - Han aconseguit en un temps record que els guardia civils caiguin molt millor. I no només això, sinó que fins i tot els enyorem (on hi hagi un bon bigoti i un tricorni...)
3 - Amb la seva innata i violenta xuleria aconsegueixen que ens desboquem cridant improperis i insults varis cada vegada que els veiem (després d’això, afrontes el dia molt més relaxat, sens dubte).
4 - Van de color blau (no és que sigui una crítica positiva, però podria ser molt pitjor; imagineu-vos si anessin de color fúcsia, o groc, o verd festuc).
5 - Han aportat al refranyer català la popular dita “ets més curt que un mossomerda” o l’altra “a la dona, perdó; al mosso, bastó”.

En fi amics, fins un altre. I recordeu el que va dir el savi grec Heràclit d’Efes, del segle V. A.C., mentre participava en alguna de les nombroses orgies de togues de les que era assidu: “El devenir és el principi de totes les coses. Tot és foc i s’apaga segons una mesura. La tensió entre contraris en lluita genera el moviment. Parmènides... aquesta merda que has portat avui puja molt ràpid!!!”

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

L'ex-president dels EUA ha confesat en més d'una ocasió, que si no hagués estat president li hagués agradat ser Buenafuente o mosso d'esquadra. Amb la cara i l'intel·lecte que destil·la podria haver fet les dos coses.

HOUSE I LES MENTIDES

Els que seguim i tenim un mínim interès pel món televisiu, moltes vegades no entenem certs comentaris dels suposats entesos; crítics de televisió, es fan dir. Prenem com exemple el cas de la gran articulista Gemma Busquets, d’aquest no menys gran fanzine que és El Punt. En el seu article d’opinió d’ahir, 2 d’abril, titulat Les frases de House (http://www.elpunt.cat/figueres/article/13/20-comunicacio/21753-les-frases-de-house.html), es permet el luxe de dir que aquesta no és una sèrie original, i que només basa el seu èxit en el carisma del seu personatge i en les seves frases lapidàries. Bé, primer de tot haig de dir que no sóc un fanàtic de House, com n’hi han molts que ho són de moltes sèries de merda. Sembla que si “no ets de” no moles, no ets prou cool. Bueno, deixem-nos d’hòsties. House és una gran sèrie que ha demostrat saber reinventar-se temporada a temporada amb girs argumentals enravesats, renovació d'uns secundaris que ja funcionaven (amb càsting inclós!!), morts inesperades, i un etcètera bastant més extens que a Urgencias o a El cor de la ciutat (aquesta de bo no té ni el títol). Té uns ingredients fixes i innegociables, sí, que són l’ego del seu personatge, un entranyable metge fill de puta, possiblement descendent de Sherlock Holmes pel seu caràcter esquerp i els seus mètodes poc ortodoxes; i uns casos estranys - per no dir impossibles, com a CSI o a Bones, o a Los hombres de Paco (pffff...) - que normalment aquest resol amb èxit, alhora que veu com la seva vida i les seves relacions personals se’n van a chucknorris. Però això ja es veu al primer capítol, com també es veu que és una sèrie d'episodis i no un culebrot; per tant, fer aquests comentaris amb motiu de l’estrena del capítol 100 a la televisió, em sembla una mostra enorme d’ignorància televisiva i de cultura de sèries. És com aquell que va al cine a veure Independence Day i surt dient que vaja merda de pel·lícula, “aliens envaint el món i els americans salvant-lo!”. I què esperaves, subnormal? Una reflexió sobre l’apocalipsi en clau Ingmar Bergman? Que el prota és en Will Smith, gilipolles! I en Bill Pullman!!! Doncs això, que a molts els hi agrada parlar i no tenen ni puta idea del que s’hi cou. O això o encara creuen que el concepte “originalitat” significa fer coses “noves i xulis que no s’hagin fet mai a la vida del món mundial”. Seguir somiant no costa un duro, i no molesta, però llegir certs comentaris demagògics d’algú que confon Emmanuelle amb Rocco follando hasta la muerte, m’inflen els ous. I mai millor dit.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

El Dr. House i en Wilson mostrant-nos cofois el lema de les seves samarretes, dedicat sobretot als crítics de televisió, als lectors d' "El punt" i als seguidors de "Los Hombres de Paco" i "Ventdelplà".