ESCOLTA EL LEMA DEL BLOG

martes, 3 de noviembre de 2009

Desig de mort

Si, estimats amics, no corren bons temps per dipositar confiança en els nostres polítics... Ja sabeu: Operació Pretòria, Cas Millet, Dispositiu Culubert, Cas Miquel, Operació Swordfish... El caos s'ha desencadenat i la corrupció s'ha desfermat i revelat com un verdader símptoma del poder. No cal dubtar de la honestedat de qui un bon dia decideix dedicar-se en serio en això de la política. Sovint, qui opta per aquesta professió, té més a perdre que a guanyar. El problema arriba quan aquestes persones amb vocació de servei són moldejades i entabanades per personatges obscurs, autèntics fills de Sauron, que només tenen un objectiu a la vida: sentir el poder a les seves mans o amassar quantitats ingents de pasta a les illes Caimàn, o les dues coses a la vegada. El poder corromp. I si no observeu personatgillos com el president del Barça. Un home que va arribar al despatx del Camp Nou amb la ferma i publicitada intenció d'aixecar alfombres i retornar el seny a l'entitat. Està clar que el gordo dèspota que ara ocupa la presidència del Barça, res té a veure amb aquell jove JASP d'aparença afable. El mateix podriem dir del president de Bolivia, Evo Morales, un pagès enfundat en jerseis de llana que al cap d'uns mesos es converteix en un capullo o del mateix Zapatero, un home que va assegurar que no fallaria al poble espanyol i que ha encadenat despropòsits infantils un rere l'altre. Almenys el veneçolà Hugo Chàvez o el cabronàs Berlusconi no amaguen que són uns autèntics fills de perra. Doncs això mateix es pot transpol·lar a l'àmbit autonòmic (si Montilla tingués personalitat i no un encefalograma pla) o al municipal. El poder corromp, i s'ha de saber portar, s'han de tenir els collons molt ben posats per esquivar les serps que et trobes al camí i no deixar-te portar. I el més important: saber plegar quan ja fa massa que escalfes la cadira del poder. Això no és fàcil, i hi ha persones que per si soles no són capaces d'adonar-se'n. És en aquests moments quan els poders fàctics encarregats de que en temps d'angoixes el món pugui continuar endavant han de récorrer a la violència, ben aplicada, per acabar amb els càncers que ennegreixen la faç de la terra. El vigilant ha d'impartir justicia i ha de tornar per acabar amb els autèntics subnormals que empobreixen un col·lectiu imprescindible: la política. S'ha d'acabar amb els Zaragoza, Madí, Iceta, Oriol Pujol i desgraciats de talla similar. Charles, no ens fallis.

Ruffus Moriarty II

Charles Bronson rumiant, amb el dolor de qui ho ha perdut tot, a qui elimina primer.