Jordi Basté: Per què?

Per què gasto aquesta cara de llimac?
Per què quan parlo ho faig amb dos litres de saliva a la boca, escopint a tothom que tingui a menys de 10 kilòmetres a la rodona?
Per què parlo malament de tot allò que no sigui Barça o Catalunya?
Per què no sé parlar de res més que no sigui Barça o Catalunya?
Per què no sé parlar en castellà?
Per què no sé parlar en català?
Per què no sé parlar?
Per què odio tot lo que sigui Espanya o el Madrid?
No sé si ho he dit, però... per què odio tot lo que sigui Espanya o el Madrid?
Per què tinc una memòria de peix?
Per què odio tot lo que sigui Espanya o el Madrid?
Per què algú com jo pot fer de periodista a Catalunya?
Per què està tan malament el periodisme a Catalunya?
Per què està tan malament el periodisme a arreu, exceptuant a Oprah Winfrey?
Per què sóc català?
Per què no sóc español?
Per què sóc?
Per què no sóc?
Per què no sé lo que sóc?
Per què sé lo que no sóc?
Per què no sé que collons dic?
Per què collons dic lo que no sé?
Per què em toco quan veig en Raúl fent un gol?
Per què escric a El 9?
Per què escric?
Per què parlo?
Per què respiro?
Per què no penso?
Per què?
Per què?
Per què?

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Jordi Basté clamant al cel els seus bannals i absurds dubtes existencials, i que, com no podia ser d'una altra manera, surten publicats regularment a El 9.

De la Morena: nacido ayer

Dice el De la Morena ese de la SER, que los madridistas tienen que querer que el Barça gane la Copa de Europa porque sinó no seran buenos españoles... Juas, juas, juas... Que le digan lo mismo a los culés en la situación inversa... Juas, juas, juas... Pues eso... Como decía Ford Farlane: ¡Cuánto gilipollas y tan pocas balas!

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

De la Morena el día que interpretó para goze y disfrute de su novia, Andresita, el Soy minero.

PERSONATGES ESTÚPIDS. Capítol I : CARLES COLL

Emparant-me en el meu dret a la llibertat d’expressió, avui iniciaré una sèrie divulgativa de repàs a personatges estúpids d’ahir, avui i segurament sempre. I per començar dubtava entre Hitler, Gandhi i Espinete, però finalment m’he decidit per Carles Coll, el director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. No conec personalment a aquest personatge, però el divendres 24 de maig, al vespre, que jo corria per Figueres amb el meu cosí Juan, vam anar a parar a la plaça de l’Ajuntament quan aquest pseudo-homo sapiens iniciava el seu pregó de festes. Bé, doncs vaig quedar una mica sorprès del contingut del mateix, amb perles com “Tinc un somni [...] que Figueres forma part de la Republica Catalana”, que tenim “una llibertat encara estacada”, o que “la sardana està per sobre de la jota ampostina”, reflexions en veu alta que em van fer dubtar de si estàvem en campanya electoral o si realment s’iniciaven les Fires i Festes de la Santa Creu. Tot plegat molt surrealista. Està molt bé dir tot el que et surt del forro dels collons (sóc un gran defensor d’aquest esport de risc), però fer-ho en un pregó de festes, en un discurs que ha de ser lo més amable i global possible, aglutinador d’unes gents amb diferents ideologies i pensaments, i amb molts nenes i nenes presents que el que tenen són ganes de començar la gresca i la xerinola, ho trobo totalment fora de lloc, a part de ser propi de persones simples i miserables. O alcohòliques.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

A la dreta, Carles Coll en el moment del pregó. El personatge en qüestió és el que ens ensenya tot el cartró. A sota, Carles Coll posant per a la revista Jara y sedal.