Avui estic content; he menjat com un porc i he cardat tres polvos (amb tres ties diferents, i sense pagar), i això no passa tots els dies. Per aquest motiu he decidit -sense que serveixi de precedent- fer una crítica constructiva. I he decidit agraciar amb unes quantes lloances als mossos d’esquadra. I es que per tots es sabut de la seva raonable mala imatge, d’ençà de la seva revifalla com a pretès cos de seguretat allà pels noranta. Esclar que amb les estadístiques que porten molt difícil s’ho posen, perquè per cada una de bona se’n mengen vint de dolentes. Hi ha qui creu que el fet de tenir al senyor Saura com a conseller d’interior és determinant. Home, el pobre senyor Saura bastant té amb existir, i a més, no per ser un comunista retardat mental, se li ha de negar a ningú la possibilitat de fer de conseller o president; la solidaritat i la igualtat d’oportunitats per davant de tot. Que li diguin en Ca-Carod o en Montilla. I tampoc veig just que ell hagi de fer-se responsable dels desajustaments genètics dels mossos d’esquadra (això els ineptes de psicòlegs que fan les entrevistes i els han de seleccionar, que Déu n’hi do!). Però anem a les coses positives que han aportat els mossos d’esquadra a la societat catalana:
1 - Han reciclat a la quasi totalitat de població quilla de merda i border line de Catalunya. Ara només falta que siguin amables, educats, eficients, útils, responsables, etcètera.
2 - Han aconseguit en un temps record que els guardia civils caiguin molt millor. I no només això, sinó que fins i tot els enyorem (on hi hagi un bon bigoti i un tricorni...)
3 - Amb la seva innata i violenta xuleria aconsegueixen que ens desboquem cridant improperis i insults varis cada vegada que els veiem (després d’això, afrontes el dia molt més relaxat, sens dubte).
4 - Van de color blau (no és que sigui una crítica positiva, però podria ser molt pitjor; imagineu-vos si anessin de color fúcsia, o groc, o verd festuc).
5 - Han aportat al refranyer català la popular dita “ets més curt que un mossomerda” o l’altra “a la dona, perdó; al mosso, bastó”.
En fi amics, fins un altre. I recordeu el que va dir el savi grec Heràclit d’Efes, del segle V. A.C., mentre participava en alguna de les nombroses orgies de togues de les que era assidu: “El devenir és el principi de totes les coses. Tot és foc i s’apaga segons una mesura. La tensió entre contraris en lluita genera el moviment. Parmènides... aquesta merda que has portat avui puja molt ràpid!!!”
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
L'ex-president dels EUA ha confesat en més d'una ocasió, que si no hagués estat president li hagués agradat ser Buenafuente o mosso d'esquadra. Amb la cara i l'intel·lecte que destil·la podria haver fet les dos coses.
1 comentario:
Estimat Josep Marià,
ja saps que soc un seguidor assérrim del teu blog, però crec que últimament t'estàs passant dos pobles. Dius que fas crítiques constructives, i en realitat, el que fas, és pixar fora de test. Abans de dir les coses, t'hauries d'informar, perquè si no, acabes transmetent informació incorrecta: NO era Parmènides, l'interlocutor d'Heràclit, sino que era Sócrates, aquell home panxut que sodomitzava joves efebus darrera del Partenó. Les coses com són.
Drac Xenron
PD: per cert, avui les meuques les pagues tu, mamoncete, que tinc la tarja de crèdit més buida que el cap de'n Ramon Pellicer.
Publicar un comentario