HOUSE I LES MENTIDES

Els que seguim i tenim un mínim interès pel món televisiu, moltes vegades no entenem certs comentaris dels suposats entesos; crítics de televisió, es fan dir. Prenem com exemple el cas de la gran articulista Gemma Busquets, d’aquest no menys gran fanzine que és El Punt. En el seu article d’opinió d’ahir, 2 d’abril, titulat Les frases de House (http://www.elpunt.cat/figueres/article/13/20-comunicacio/21753-les-frases-de-house.html), es permet el luxe de dir que aquesta no és una sèrie original, i que només basa el seu èxit en el carisma del seu personatge i en les seves frases lapidàries. Bé, primer de tot haig de dir que no sóc un fanàtic de House, com n’hi han molts que ho són de moltes sèries de merda. Sembla que si “no ets de” no moles, no ets prou cool. Bueno, deixem-nos d’hòsties. House és una gran sèrie que ha demostrat saber reinventar-se temporada a temporada amb girs argumentals enravesats, renovació d'uns secundaris que ja funcionaven (amb càsting inclós!!), morts inesperades, i un etcètera bastant més extens que a Urgencias o a El cor de la ciutat (aquesta de bo no té ni el títol). Té uns ingredients fixes i innegociables, sí, que són l’ego del seu personatge, un entranyable metge fill de puta, possiblement descendent de Sherlock Holmes pel seu caràcter esquerp i els seus mètodes poc ortodoxes; i uns casos estranys - per no dir impossibles, com a CSI o a Bones, o a Los hombres de Paco (pffff...) - que normalment aquest resol amb èxit, alhora que veu com la seva vida i les seves relacions personals se’n van a chucknorris. Però això ja es veu al primer capítol, com també es veu que és una sèrie d'episodis i no un culebrot; per tant, fer aquests comentaris amb motiu de l’estrena del capítol 100 a la televisió, em sembla una mostra enorme d’ignorància televisiva i de cultura de sèries. És com aquell que va al cine a veure Independence Day i surt dient que vaja merda de pel·lícula, “aliens envaint el món i els americans salvant-lo!”. I què esperaves, subnormal? Una reflexió sobre l’apocalipsi en clau Ingmar Bergman? Que el prota és en Will Smith, gilipolles! I en Bill Pullman!!! Doncs això, que a molts els hi agrada parlar i no tenen ni puta idea del que s’hi cou. O això o encara creuen que el concepte “originalitat” significa fer coses “noves i xulis que no s’hagin fet mai a la vida del món mundial”. Seguir somiant no costa un duro, i no molesta, però llegir certs comentaris demagògics d’algú que confon Emmanuelle amb Rocco follando hasta la muerte, m’inflen els ous. I mai millor dit.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

El Dr. House i en Wilson mostrant-nos cofois el lema de les seves samarretes, dedicat sobretot als crítics de televisió, als lectors d' "El punt" i als seguidors de "Los Hombres de Paco" i "Ventdelplà".