FIGUERES, CENTRE DEL MÓN SURREAL

Feia temps que no reflexionava en veu alta en aquest, el meu blog. Disculpeu als més de tres-cents seguidors que m’heu estat enviant e-mails des de Nadal, demanant-nos a mi i al meu estimat company Ruffus, per què tornéssim a fer-vos partícips de la nostra evident saviesa crítica, analítica i justiciera. Diversos afers professionals ens han tingut abstrets (i ocupats també) de la realitat gironina, aquesta que tant estimem i sovint no entenem. No m’estendré gaire en aquest primer article, i això que amb els darrers i sorprenents esdeveniments que durant aquesta temporada de inactivitat blogística han arribat a la meva bat-cova de Chicago, com els més de 10 kilos de les antigues pessetes que va costar la tramun-sardana aèria de la inauguració de Figueres CCC (una autèntica ganga pels temps de bonança i xerinola que tots estem passant, i sobretot que els hi diguin a les associacions locals, que segurament deuen haver cedit gustosament part dels seus pressupostos signats per conveni consistorial, per col·laborar amb tan efímera mostra de notincparaules); o l’encertada, això sí, reconversió de les sempre avorrides barraques de la mateixa vila a només 4 dies d’activitats, donen per molt. Simplement exposaré, en relació a aquest darrer afer, un pensament que em ronda des de fa temps pel cap... i pels ous: MAULETS i IAEDEN, foteu-vos!

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Les instal·lacions compartides de IAEDEN i MAULETS a Figueres, a on tantes i tan sub-intel·ligents decisions s'han pres pel correcte esdevenir de la capital alt-empordanesa.

SANTI VILA, L'ALCALDE GUAI DE FIGUERES

Em pregunto quina pot ser la raó per boicotejar la celebració d'un títol esportiu. Figueres, diumenge 4 de maig de 2008, 11 de la nit: el Madrid acaba de guanyar la seva darrera lliga, i els seus feliços seguidors figuerencs, salten al carrer a celebrar-ho. I ves per on, els carrers d'accés a la Rambla i a la font lluminosa, punts neuràlgics de celebracions esportives dels aficionats de qualsevol club, estan tallats al pas dels conductors. Amb aquesta mesura, molt ben pensada, sens dubte, vist el desplegament de municipals vorejant el centre de la vila, s'aconsegueix putejar la celebració d'una nombrosa representació d'aficionats blancs. 29 de juny de 2008, a la mateixa hora més o menys: Espanya es converteix en campiona d'Europa després de 44 anys, i a Figueres es torna a activar tan maquiavèl·lica estratègia. Hom pot pensar que la celebració estava permesa i era totalment lliure; l'únic que no es permetia era passar amb el cotxe, i evitar els molestos clàxons. És la celebració d'una ciutat que no vol grans sorolls que molestin als veïns del centre, una ciutat que d'aquesta curiosa manera vol mirar al futur -diuen els seus dirigents- i a la modernitat. Sí, és el camí de la nova Figueres moderna, capital de la cultura catalana. Quins collons! Això sí, moderna sí que ho és, per què les seves gents han demostrat no ser ni homòfobes, ni tenir cap mena de prejudici contra els retardats mentals. Que el convergent Santi Vila sigui el seu alcalde així ho demostra.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Santi Vila, alcalde de Figueres per CIU. El color de la seva americana obvia qualsevol comentari.