Diumenge al matí a Cassà. Toquen les 10. Em llevo, pago i acomiado a les tres putes que han passat la nit amb mi, i em dutxo. Surto de casa. Una mica de missa per rentar l’esperit d’immundícies i mals pensaments; un passeig amb en Iulius, el meu gos barreja de doberman i rottweiler; i per últim el vermut a Cal Cisco, on em poso al dia de la premsa del país, alhora que controlo impotent des de la tele del bar, com el fill de puta d’en Hamilton va guanyant el GP de Mònaco. Veig a La Vanguardia, i sense gaire sorpresa, que l’energumen d’en Chiquilicuatre ha quedat 16è classificat al Festival d’Eurovisió. Entra al bar en Paco Tortosa, un camioner de Sant Feliu de Guíxols, a buscar tabac. Bisonte. Els que el coneixem des de l’infantesa li diem Olmos, per la seva semblança amb l’actor Edward James Olmos. L’home no està per romanços. Té un carregament urgent de patates de Santa Coloma que ha de portar fins a Montpellier. En aquell moment en Cisco parla amb en Pitu, el fill del mossèn, sobre el fenomen Chiquilicuatre, i la seva autoria sorgida d’una suposada ment pensant de l’Empordà. L’Olmos s’acosta a la barra i demana un Knockando doble sense gel, tot afegint un lapidari “¡Me cago en el Chiquilicuatre y en su puta madre!”. En aquell precís moment, el mòbil d’en Pitu sona amb la sintonia del Chikichiki. L’Olmos el mira indignat i sentencia:
“¡Vaya país de subnormales de mierda! Gente como tú, sois la basura que hacéis que toda Europa siga creyendo que bajo los Pirineos, sólo hay toros, flamenco y fiesta cañí. ¡Mierda africana de la que reírse antes de exterminar! Sí, muy bonito, el chikichiki mola mogollón... Yo, si hubiera hecho algo así, no lo diría muy alto... O como mínimo recogería la pasta y me iría a Chernobil una temporada... Hizo menos daño y más gracia el Dioni.”
L’Olmos es veu el whisky d’un sol glop i surt del bar. Res a dir. Montpellier està massa lluny els diumenges.
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
El projecte de president que té aquesta cosa anomenada ESPANYA, hauria de impulsar la creació d'una llista pública amb els noms de tots aquells que han tingut alguna cosa a veure amb la creació del CHIKICHIKI, sense oblidar els que el van votar i recolçar, i deportar-los a tots sota les runes de Byanmar.
“¡Vaya país de subnormales de mierda! Gente como tú, sois la basura que hacéis que toda Europa siga creyendo que bajo los Pirineos, sólo hay toros, flamenco y fiesta cañí. ¡Mierda africana de la que reírse antes de exterminar! Sí, muy bonito, el chikichiki mola mogollón... Yo, si hubiera hecho algo así, no lo diría muy alto... O como mínimo recogería la pasta y me iría a Chernobil una temporada... Hizo menos daño y más gracia el Dioni.”
L’Olmos es veu el whisky d’un sol glop i surt del bar. Res a dir. Montpellier està massa lluny els diumenges.
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
El projecte de president que té aquesta cosa anomenada ESPANYA, hauria de impulsar la creació d'una llista pública amb els noms de tots aquells que han tingut alguna cosa a veure amb la creació del CHIKICHIKI, sense oblidar els que el van votar i recolçar, i deportar-los a tots sota les runes de Byanmar.
