Ara s'entenen moltes coses...

REPARTINT JUSTICIA ha tingut accés a una informació inèdita fins ara, en relació al contingut didàctic que reben els mossos d'esquadra en la seva etapa acadèmica. Les lliçons magistrals estan totalment fonamentades en el visionat d'un curs adiovisual emprat també en la formació dels cossos de seguretat nord-americans. La diferència és que als Estats Units utilitzen el mencionat curs d'exemple negatiu, i aquí com a model d'actuació fidedigne, està clar. La sèrie en qüestió es titula "POLICIA RETARDAT". El Departament d'Interior de la Generalitat ja ha anunciat que actualment està produïnt una versió catalana en la que el pseudo-actor Joel Joan tindrà el paper protagonista. Frisem per veure-ho.

COSES BONES DELS MOSSOS D'ESQUADRA

Avui estic content; he menjat com un porc i he cardat tres polvos (amb tres ties diferents, i sense pagar), i això no passa tots els dies. Per aquest motiu he decidit -sense que serveixi de precedent- fer una crítica constructiva. I he decidit agraciar amb unes quantes lloances als mossos d’esquadra. I es que per tots es sabut de la seva raonable mala imatge, d’ençà de la seva revifalla com a pretès cos de seguretat allà pels noranta. Esclar que amb les estadístiques que porten molt difícil s’ho posen, perquè per cada una de bona se’n mengen vint de dolentes. Hi ha qui creu que el fet de tenir al senyor Saura com a conseller d’interior és determinant. Home, el pobre senyor Saura bastant té amb existir, i a més, no per ser un comunista retardat mental, se li ha de negar a ningú la possibilitat de fer de conseller o president; la solidaritat i la igualtat d’oportunitats per davant de tot. Que li diguin en Ca-Carod o en Montilla. I tampoc veig just que ell hagi de fer-se responsable dels desajustaments genètics dels mossos d’esquadra (això els ineptes de psicòlegs que fan les entrevistes i els han de seleccionar, que Déu n’hi do!). Però anem a les coses positives que han aportat els mossos d’esquadra a la societat catalana:

1 - Han reciclat a la quasi totalitat de població quilla de merda i border line de Catalunya. Ara només falta que siguin amables, educats, eficients, útils, responsables, etcètera.
2 - Han aconseguit en un temps record que els guardia civils caiguin molt millor. I no només això, sinó que fins i tot els enyorem (on hi hagi un bon bigoti i un tricorni...)
3 - Amb la seva innata i violenta xuleria aconsegueixen que ens desboquem cridant improperis i insults varis cada vegada que els veiem (després d’això, afrontes el dia molt més relaxat, sens dubte).
4 - Van de color blau (no és que sigui una crítica positiva, però podria ser molt pitjor; imagineu-vos si anessin de color fúcsia, o groc, o verd festuc).
5 - Han aportat al refranyer català la popular dita “ets més curt que un mossomerda” o l’altra “a la dona, perdó; al mosso, bastó”.

En fi amics, fins un altre. I recordeu el que va dir el savi grec Heràclit d’Efes, del segle V. A.C., mentre participava en alguna de les nombroses orgies de togues de les que era assidu: “El devenir és el principi de totes les coses. Tot és foc i s’apaga segons una mesura. La tensió entre contraris en lluita genera el moviment. Parmènides... aquesta merda que has portat avui puja molt ràpid!!!”

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

L'ex-president dels EUA ha confesat en més d'una ocasió, que si no hagués estat president li hagués agradat ser Buenafuente o mosso d'esquadra. Amb la cara i l'intel·lecte que destil·la podria haver fet les dos coses.

URDACIMANIA A TV3

El darrer cap de setmana el vaig passar a Darnius. Tinc una colla d’amics barroers anti-Maçart, amb els qui ens reunim sovint per compartir cacera, embotits, i pets. Dilluns al matí, vam voler anar a esmorzar a Le Pertús, a Cal Robespierre, a degustar els seus coneguts caps de porc farcits. Passant per la frontera vaig veure una cosa que feia temps que no veia; una mostra de captura de la realitat veraç de la nostra, de TV3. Per profans en el tema, cal dir abans que a les duanes de l’estat només hi tenen competència la policia nacional i la guàrdia civil. En el cas concret de Catalunya, només quant aquestes forces ho requereixen, els mossos han d’anar a fer de suport. Doncs bé, fent cua a la Jonquera, per passar a Le Pertús vam veure els aldarulls que tenien muntats els camioners en vaga, un gremi tant despreciable com necessari, per desgràcia. De sobte, entre els policies nacionals allà establerts que controlaven sobradament la situació, va fer acte de presència una patrulla dels mossos d’esquadra. Els policies nacionals van mirar-se entre ells amb cara de “¿qué coño hacen estos subnormales de mierda aquí?”. Els mossos van sortir del cotxe i es van posar a mirar el panorama. Gairebé a l’acte, una furgoneta de TV3 arribava al lloc dels fets, i del seu interior sortien un càmera i una redactora, que després de gravar i parlar només amb ells, perfectament enquadrats, tot s’ha de dir, en un pla on es veia un fons ple d’aldarulls i disputes entre camioners, i sense cap altre força de l’ordre a la vista, tancaven la paradeta i fotien el camp d’allà. Gairebé al mateix temps, els mossos feien el mateix. Per què dissimular? La darrera vegada que vaig veure idèntica captura de realitat “made in TV3”, va ser amb l’enfonsament del barri del Carmel, a Barcelona. Els policies nacionals van vigilar i protegir la zona durant dies, i els honors d’aquests desagraïts treballs van ser pels mossos, mercès de TV3. Política ultra-nacionalista? En tot cas, flac favor el que li fan als mossos, i a la seva insalvable imatge. Veritat o veracitat? Com deia no sé qui, “la verdad está ahí fuera”.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

L'estil Urdaci ha fet escola en molts mitjans, sobretots en aquells venuts com a objectius i independents.