Es busca justicier per fer la feina bruta

M'adhereixo a les paraules del meu savi mestre.

A continuació reprodueixo el text íntegre publicat pel bisetmanari de Figueres "Hora Nova" detallant i il·lustrant els fets. El document posa en evidència els cossos policials, que gairebé sempre fan la seva feina però que, en aquest cas, van fallar estrepitosament.
Veient les imatges i llegint la crònica, sobren les paraules:
.
Ruffus Moriarty II

"00.22 h de la matinada. La sala operativa de la Guàrdia Urbana de Figueres rep les primeres trucades de ciutadans advertint que al carrer Nou hi ha un grup d'entre 300 i 400 persones provocant aldarulls i destrosses al mobiliari urbà. A aquella hora, el grup està a l'alçada del carrer Muntaner i, darrere seu un rastre d'un senyal de trànsit arrencat, tres contenidors d'escombraries bolcats i mitja dotzena de retrovisors de vehicles trencats. Tot i això, el grup segueix impunement el seu recorregut fins a la plaça Creu de la Mà. Són les 00.35 hores de la matinada i no ha aparegut cap efectiu policial. Grups de joves salten damunt de vehicles estacionats i altres bolquen més contenidors a l'alçada de Pere III. La capçalera del grup dóna mitja volta i es dirigeix de nou cap al centre. A les 00.40 hores arriben a la cantonada entre els carrers Nou i Sant Llàtzer i uns seixanta joves es dirigeixen cap a la penya madridista La Séptima, ubicada a la cantonada entre els carrers Sant Llàtzer i Sant Antoni. Comencen a donar puntades de peu i a llençar ampolles contra la persiana metàl·lica. La sala operativa de la Guàrdia Urbana rep noves trucades alertant dels fets. Són les 00.42 hores de la matinada i encara no ha intervingut cap efectiu policial i fa més de trenta minuts que el centre de la ciutat és l'escenari de constants bretolades per part de vàndals amb l'excusa de la celebració del títol de Copa."

Si Paul Kersey visqués a Figueres...

Llegeixo atònit (i sorprès també) les destrosses que un grup de fills de gossa han provocat a la seu de la penya madridista de Figueres, després de que el Barça guanyés la Copa del Rei. Qui ara us parla és un anti-futbol total; no pot entendre el grau de subnormalitat que aflora en l’espècie humana quan masses de gents descerebrades veuen a onze tius donar-li cops a una pilota (personalment prefereixo veure lluita lliure de playmates en una pista de fang, la veritat). Segons tinc entès, el futbol es va crear com a esport, i per tant amb un codi d’honor i respecte que va més enllà dels esportistes, i que ha d’agermanar a tothom sense discussió, incloent-hi, es clar, a les respectives aficions. Malauradament, mostres interminables de violència com les d’ara a Figueres, ho desmenteixen. Però lo més greu no és això; sembla ser que alguns veïns del carrer on se succeïen aquestes dantesques imatges, van trucar a mossos i guàrdia urbana per fer la denúncia pertinent, i aquests mongols es van presentar 50 minuts després, quan els abertzales fills de puta, engendres tots ells de mare sifilítiques i subnormals, ja estaven en un altre indret fent més destrosses. Els cossos de l’ordre (o del desordre, més aviat) van respondre al pobre president de la penya madridista que “allò era normal”. Segurament si ara entressin a casa dels culpables, o dels que no fan res per enxampar-los i castigar-los, o simplement dels qui riuen d’amagat (i no tant) aquests fets lamentables, i violessin a les seves dones, fills i gossos, i després els esquarteressin a tots, ja no ho trobarien tan normal. De fet, això és el que li passava a l’arquitecte Paul Kersey a la infravalorada pel·lícula “El justiciero de la ciudad”, i per no atendre les seves obvies súpliques de justícia, mig Nova York acabava quasi tant neta com l’Alemanya dels anys trenta. És una pel·lícula, sí, però de sobres sabem que a vegades -com deia el Rey Gitano- la realitat pot superar la ficció.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Paul Kersey en una fotografia d'arxiu, en un acte benèfic i solidari en favor de la protecció de la llúdriga dels aiguamolls.

Com provocar arcades amb estil

Si, la natura és capriciosa.

L'altre dia estava mirant la televisió, i vaig veure un mandril oligofrènic que parlava. Per un moment vaig pensar que el que estava guaitant era un d'aquells magnífics reportatges del Nathional Geographic i que les imatges que estava veient mostraven el ritual de la foca àrtica aparellant-se amb algún dels seus congèneres. De sobte, però, vaig recordar que el canal que tenia sintonitzat era Televisió de Girona i que en realitat, el que estava veient era aquesta parella d'andrógins besant-se el cul recíprocament. Es pot presentar un telenotícies tenint aquesta cara de paràsit restret? Es pot dirigir un canal de televisió tenint més coll que espatlla i menys neurones al cap que una explosiva mescla de Belén Esteban i Bernd Schuster?
La resposta és sí.
.
Ruffus Moriarty II


El meu veí, en Jofre, després de veure
Televisió de Girona durant 2 segons,
seguits, sense pausa. Va estar així du-
rant dues setmanes ininterrompudes i
va acabar morint deshidratat.