LOSANTOS, VÍCTIMA D'UN DESGRACIAT ACCIDENT

Normalment quan esmorzo engego la ràdio o la tele, depèn del dia, i sempre una emissora qualsevol, gairebé a l’atzar, per veure qui la diu més grossa. Si una cosa he après a la vida, i més en la meva professió, és que l’única manera que hi ha de no caure en el fanatisme i la ignorància, és escoltar i mirar, d’aquí i d’allà, per poder discernir i reflexionar lliurement i independentment. No necessito que cap periodista fill de la seva mare, orienti el meu pensament. Per desgràcia corren mals temps pel periodisme de carrer, el responsable, el que diu, planteja i reflexiona. Ara s’estila el periodisme de partit, el d’acusació, el de sensacionalisme i manipulació, el corporatiu del grup de comunicació. Que en Jiménez Losantos un dia va caure del llit i es va amorrar a l’orinal ple d’orins pudents, i que arran d’aquest malaurat accident, en el que algunes gotes d’aquests pixums putrefactes van aconseguir arribar -via nasal- al seu cervell, se li van atrofiar irreversiblement les tres úniques neurones que tenia de naixement, és una cosa que tothom, qui més qui menys, podia arribar a imaginar-se. D’alguna manera s’havia de poder justificar tant de retard mental. Però, quina és l’excusa dels altres?

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Jiménez Losantos en una emotiva fotografia feta el dia abans del seu malaurat accident. En la imatge, el simpàtic homenet, saluda d'aquesta manera tan ocorrent a Josep Cuní, Iñaki Gabilondo, Albert Om, Luis del Olmo, Carles Francino, Antoni Bassas, i Gemma Nierga, companys seus en el congrés de periodistes "Cridar o parlar, la qüestió és manipular".