MOSTRA D'AGRAÏMENT, I COM PARTICIPAR A LA NOVA SECCIÓ DEL BLOG: "APUNTA I DISPARA".

Des de que el blog REPARTINT JUSTICIA va començar a desenvolupar aquesta desagraïda però necessària (perquè ningú la fa) tasca social que és la de repartir justícia, tant en Ruffus Moriarthy II, com un servidor, no hem parat de rebre regularment missatges de suport i agraïment per l'essència del blog, i les veritats com punys que hem cantat als quatre vents, així com incontables suggerències sobre temes a tractar i/o personatges a ajusticiar. Però han estat aquests darrers dies quan ens hem adonat de l’audiència real del projecte quan poc més de 2.000 missatges han col·lapsat el nostre mail repartintjusticia@gmail.com per donar-nos la raó én relació a la pèssima i ignominiosa campanya de publicitat de Figueres CCC’09 (http://www.regibloc.cat/ccc-iii-imatge). És per això, que des de l’editorial de REPARTINT JUSTICIA hem decidit, com a mostra d'agraïment a tot aquest afecte rebut, oferir-vos la possibilitat de participar en el blog: només ens heu d’enviar un article no massa llarg sobre aquella cosa que us faci ràbia i us agradaria ajusticiar, sigui de casa vostre o del món mundial, i acompanyat amb les vostres dades de contacte. Les millors opinions justicieres seran publicades a la nova secció "APUNTA I DISPARA" del mateix blog, i alhora premiades amb un obsequi molt més decent que la col·lecció de dvd’s cutres que regala a cada nova edició el setmanari L’EMPORDÀ.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Ruffus Moriarty II

El joc d'Spectrum per a 128k DEATH WISH 3, patrocina la nova secció del blog "APUNTA I DISPARA".

Les apassionants aventures d'en Porc

En Porc era un pobre noi analfabet. De petit havia estat grassó, però l'edat només va servir per convertir-lo en un ésser nauseabund. Més que gras, era gordo. Hom pot entendrir-se davant la imatge terrible d'un individu com aquest. Error.
El més mórbid que tenia en Porc no era pas l'abdómen, ni l'escrot, ni tan sols l'aixella. El més mórbid que tenia era el cervell. L'adolescència d'en Porc va ser, bàsicament i resumint, una merda. No es socialitzava. No li agradava la gent en general. Ara que, també és veritat que les persones que l'envoltaven no donaven massa facilitats. Tan bon punt treia el nas per un carreró de mala mort, talment com si emergís dels llods més negres de la faç de la terra, qualsevol persona amb més de dues neurones corria com perseguida pel mateix Satanàs. Un bon dia, però, en Porc va tenir una concessió. Va aconseguir que l'ànsia que el devorava per dins eixugués tot el seu greix. Desprovist d'aquell tendrum horrible que l'havia amagat durant tant de temps, en Porc va desenvolupar una caracterítica que s'acabaria convertint en un nou estigma: es va convertir en una babosa humana. S'aproximava fastigosament a la gent per caure simpàtic. També es va convertir en un mentider. Tot el que emanava de la seva boca era fals. Però era la seva manera d'intentar cridar l'atenció. Tot i que per aconseguir cridar l'atenció, en realitat només havia d'obrir-la, la boca. I no pas alegóricament. S'havia desprès del seu greix, però de cap manera s'havia desfet d'un fètid alé característic capaç d'acabar amb la vida de qualsevol desgraciat que el respirés durant més de 3 minuts. Una arma mortal.

En Porc, finalment, es va fer director de cine. Bé aixó és el que diu ell.

.
Ruffus Moriarty II

En Porc després d'aprimar-se. Va tenir una etapa gay que, de tant en tant, encara conrea.

En Porc el mateix dia que va decidir ser "director" de cine.

CCC A FIGUERES

Acabo de veure la “imatge” de Figueres CCC’09, Capital de la Cultura Catalana, i que voleu que us digui... No passarà als annals (sempre m'ha agradat aquesta paraula) de la història per ser un cant a l’originalitat, la veritat (http://www.regibloc.cat/ccc-iii-imatge). La tramuntana és un signe diferenciador de terres empordaneses, sí, però si ens hem de fixar en el fi últim de la promoció, que és posar en el mapa cultural català a una Figueres moderna i pluridisciplinar socioculturalment parlant, i sobretot, i potser lo més important, no monopolitzada per la gegantina ombra que emana la figura de Dalí, doncs crec que la imatge, honestament, és una puta merda. A més, deixant de banda el dubtós valor estètic de les imatges, quin sentit té fotografiar a diferents persones víctimes de la tramuntana sense cap altre connotació sociocultural que un insuls fons urbà? Val a dir, que de les set imatges que composen la campanya visual, cinc podrien fer referència perfectament a qualsevol indret, i les dos restants, són un pèl més personals per què la cúpula i la Torre Galatea del Museu Dalí fan -com no- acte de presència. Potser ha faltat fer una mica d’anàlisi profund sobre coses de Figueres típiques de veritat (activitats, personatges, arquitectura, gastronomia, etcètera), elements més populars i potser no tant coneguts a fora, alguna cosa més per plasmar en una fotografia que una estúpida i insípida imatge d’uns pobres desgraciats amb el cabell a lo Robert Smith. En definitiva, una campanya molt simple i molt poc creativa, en la línia de lo que s’anuncia, en la línia de Figueres CCC, "teléfono de contacto NUEVE-CERO-DOS, VEINTE-VEINTIUNO-VEINTIDÓS".

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Figueres Capital de la Cultura Catalana' 09, una campanya publicitària no especialment propera a Ogilvy, sinó més aviat a CCC.