En Porc era un pobre noi analfabet. De petit havia estat grassó, però l'edat només va servir per convertir-lo en un ésser nauseabund. Més que gras, era gordo. Hom pot entendrir-se davant la imatge terrible d'un individu com aquest. Error.
El més mórbid que tenia en Porc no era pas l'abdómen, ni l'escrot, ni tan sols l'aixella. El més mórbid que tenia era el cervell. L'adolescència d'en Porc va ser, bàsicament i resumint, una merda. No es socialitzava. No li agradava la gent en general. Ara que, també és veritat que les persones que l'envoltaven no donaven massa facilitats. Tan bon punt treia el nas per un carreró de mala mort, talment com si emergís dels llods més negres de la faç de la terra, qualsevol persona amb més de dues neurones corria com perseguida pel mateix Satanàs. Un bon dia, però, en Porc va tenir una concessió. Va aconseguir que l'ànsia que el devorava per dins eixugués tot el seu greix. Desprovist d'aquell tendrum horrible que l'havia amagat durant tant de temps, en Porc va desenvolupar una caracterítica que s'acabaria convertint en un nou estigma: es va convertir en una babosa humana. S'aproximava fastigosament a la gent per caure simpàtic. També es va convertir en un mentider. Tot el que emanava de la seva boca era fals. Però era la seva manera d'intentar cridar l'atenció. Tot i que per aconseguir cridar l'atenció, en realitat només havia d'obrir-la, la boca. I no pas alegóricament. S'havia desprès del seu greix, però de cap manera s'havia desfet d'un fètid alé característic capaç d'acabar amb la vida de qualsevol desgraciat que el respirés durant més de 3 minuts. Una arma mortal.
El més mórbid que tenia en Porc no era pas l'abdómen, ni l'escrot, ni tan sols l'aixella. El més mórbid que tenia era el cervell. L'adolescència d'en Porc va ser, bàsicament i resumint, una merda. No es socialitzava. No li agradava la gent en general. Ara que, també és veritat que les persones que l'envoltaven no donaven massa facilitats. Tan bon punt treia el nas per un carreró de mala mort, talment com si emergís dels llods més negres de la faç de la terra, qualsevol persona amb més de dues neurones corria com perseguida pel mateix Satanàs. Un bon dia, però, en Porc va tenir una concessió. Va aconseguir que l'ànsia que el devorava per dins eixugués tot el seu greix. Desprovist d'aquell tendrum horrible que l'havia amagat durant tant de temps, en Porc va desenvolupar una caracterítica que s'acabaria convertint en un nou estigma: es va convertir en una babosa humana. S'aproximava fastigosament a la gent per caure simpàtic. També es va convertir en un mentider. Tot el que emanava de la seva boca era fals. Però era la seva manera d'intentar cridar l'atenció. Tot i que per aconseguir cridar l'atenció, en realitat només havia d'obrir-la, la boca. I no pas alegóricament. S'havia desprès del seu greix, però de cap manera s'havia desfet d'un fètid alé característic capaç d'acabar amb la vida de qualsevol desgraciat que el respirés durant més de 3 minuts. Una arma mortal.
En Porc, finalment, es va fer director de cine. Bé aixó és el que diu ell.
.
Ruffus Moriarty II
Ruffus Moriarty II
En Porc després d'aprimar-se. Va tenir una etapa gay que, de tant en tant, encara conrea. 
En Porc el mateix dia que va decidir ser "director" de cine.
No hay comentarios:
Publicar un comentario