A Repartint Justícia sempre hem tractat de buscar la veritat absoluta, mai des de la imposició, sempre des del convenciment. Sí, el blog és una mica subversiu, però penseu que he estat educat en la més fèrria praxis anglosaxona. Per tant, deixeu que us conti una rondalla que il·lustra, com poques històries, el nostre tarannà incissiu a la par que erudit. Hi havia una vegada una mena de mico filós que per comunicar-se bramava com una truja garrotxina en època de zel. Imagineu-vos un munt de consonants àtones sonant a l'uníson. Doncs això és el més próxim al so gutural que sorgia de l'esófag d'aquell ésser més proper als primats que no pas als humans. Si, aquest ésser inmund, sorgit talment dels llods més infectes i més pútrid que la pell d'un gos leprós descomposant-se tenia nom, té nom, de fet. I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest compte ja s'ha fos.
El nostre amic
rebent l'impacte dels sucs gàstrics de la seva mà dreta
i lloctinent, el no menys subnormal JJ Aznar
mentre cerquen la creativitat.
Ruffus Moriarty II
No hay comentarios:
Publicar un comentario