L’estupidesa de les gironines

Anava ahir pel matí passejant tranquil·lament i observant alegre el mosaic cultural que aquests dies aflora pel barri vell de Girona, ple com gairebé sempre de turistes despistats fent fotos fins i tot a en Willy, l’entranyable conductor del trenet, quan una forta olor a xona calenta, em va bufetejar el rostre com si fos el mític llop de la Tex Avery. Provenia, indefectiblement, d’una noia gironina que passejava xino-xano, estratègicament ben vestida, ensenyant cuixa, insinuant pit, maca re-maca, melena "panteneporqueyolovalgo", morena, ben pintada, amb espectaculars corbes. Per tots és sabut que per aquestes èpoques de l’any les mosses en edat de procrear (i no tant) es mostren més exuberants (= calentes) que mai. I la vaig mirar, es clar, com no podia ser d’una altra manera, bocabadat, amb ulls desorbitats, però amb el saber estar de l’home centrat i català que soc. A canvi vaig rebre un gest de fàstic i rebuig quasi vomitiu. I es que el problema de la noia gironina és la seva complexitat mental, doncs és la única dona del planeta que es vesteix expressament per que la mirin, però al mateix temps s’indigna quan la miren. No per casualitat el seu nom científic la defineix com: “estupidae mullierium putae di merda et vulgarum est”.

Segons el professor i catedràtic Völler Matthäus i Klinsmann de Beckenbauer, de la Universitat bàrvara de Munchenhausen, premi Nobel de microbiologia al 1987 pel seu estudi sobre la conducta i intel·ligència unineuronal femenina, el fenomen en sí s’explica per què a diferència de qualsevol altre espècimen femení “la dona gironina viu perpètuament amb el síndrome psicomenstrual. Això fa que la seva neurona visqui en un estat d’hiperactivitat constant, cosa que impedeix que pugui actuar amb la lògica que tots pressuposaríem”. Aquestes i altres reflexions s’han extret d’un estudi realitzat pel propi professor Völler Matthäus i el seu equip durant el passat mes d’abril a Girona, en el que més de dues-centes gironines van respondre voluntàriament a un senzill test psico-emocional de dues preguntes. A la primera pregunta “t’agrada que els nois et mirin quan t’arregles” el 93,2% va respondre “febrer”; i a la pregunta “creus que A. Pagans és un home o és una dona” el 97,8% va respondre “me quedo con Ariel”. L’estudi de Völler Matthäus confirma també l’origen del síndrome psicomenstrual perpetu en una malformació neuronal d’origen genètic, cosa que suggeriria la supressió unineuronal com a solució més factible. Sabut això, ara em fan llàstima.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Un exemple de gironina marxant indignada per què l'estan repassant de mala manera.