Expert en bellesa femenina

Doncs si, tinc el costum de mirar dones quan surto al carrer.

És una cosa instintiva, instructiva, em surt de dins, em sento com en Batman analitzant en mil·lèssimes de segon tots els punts febles dels seus enemics abans de decidir quina articulació els parteix per tal de crujir-los i eliminar-los emprant el mínim esforç possible.

Certament hi ha dones que ni tan sols em digno a mirar. Perdria el temps, salta a la vista que són infames. Quan se t'acosten tens la sensació de que estàs al bar i acabes de demanar una tapa de callos.

No, no. Les dones que examino amb la mirada han de tenir algun punt que em permetin perdre el temps buscant imperfeccions, assimetries. I no les miro com a objecte de desig. A mi això no m'interessa, no pas. De moment no n'he trobat cap de perfecta. Això sí, l'altre dia en vaig veure una d'interessant.

Va ser al carrer Sant Josep de Figueres. Tenia uns cabells daurats preciosos, però de veritat, nòrdics, no pas aquella merda de metxes que ara porten totes les nenes. Els seus ulls eren castanys, i semblàven mel fresca del Pirineu. Caminava amb feminitat, però no pas com una puta, com aquelles ties que malgrat tenir les cuixes plenes de cartutxeres porten talons i mouen el cul com unes truges. Tenia unes cames llargues, però compensades, i axò que no era gaire alta. 1'75 com a molt. Estava a punt de veure el seu somriure, mentre una música de violins imaginària embolcallava aquell moment. Estava frisós de contemplar els seus llavis estirant-se per mostrar-me la lluentor de les seves dents de neu quan... de sobte, un esgarip horrible em va fer mirar cap a dalt d'un balcó. Després de assaborir tanta bellesa, aquella imatge bizarra em va colpir com si m'acabessin de clavar una patada als ous amb un esclop de fusta de roure.

Era una mena d'èsser horripilant amb ulleres que, acompanyat d'un gropuscle de hippies fastigosos, cridava com una berra ferida mentre brandava una bandera amb una inscripció: No al pla director de l'Empordà. Quan vaig aconseguir recuperar-me d'aquella demoniaca visió i vaig baixar la mirada buscant aquelles cames inacabables, tot just vaig poder veure com giraven la cantonada. Ja no la vaig veure mai més. Fills de la grandíssima puta. He fet unes investigacions: en Benejam i la seva troupe de merda, Maulets i demés porqueria.

Des d'aquell dia m'he proposat acabar amb aquests desgraciats. No m'importa el temps que trigui. Esperaré pacientment el meu moment. I quan arribi, que no pateixin. No em veuran venir.

Seré com en Batman.

.

Ruffus Moriarty II