HOLA, EM DIC ALBERT OM I SÓC GILIPOLLES

Aquest hauria de ser, sense cap mena de dubte, el títol que hauria de tenir el programa que presenta aquest paio a les sobretaules de TV3, i no "El Club". El fet que no tingui ni puta gràcia, que es cregui el tiu més interessant del món (l’altre dia vaig veure un documental de la 2 sobre l’aparellament dels lleons marins, i qualsevol d’aquelles foques greixoses tenia més sexappple que aquest subnormal), i que menyspreï i se’n foti sistemàticament de tot lo que no s’ajusta al seu pensament únic catalanista, potser hi té alguna cosa a veure, ho reconec. Però és que a part de tot això, em cau malament i ja està; no puc fer-hi res. Com deia aquella mítica cançó de “La hora Chanante” (allò si que era un espai d’humor intel·ligent, amb guions ben pensats, hilarants, propis de ments “brillants” de veritat), “hijo de puta hay que decirlo más”. I no calen més raons. Simplement per què em rota dels ous. I no per ser un embaucador de merda (a cada programa hi han més falsedats i manipulacions sociopolítiques que a un informatiu de l’Urdaci); per tenir aquesta cara de menja-coixins repugnant (s’hauria de tenir en compte que a aquestes hores hi ha nens mirant la tele); per envoltar-se d’uns col·laboradors més border line que ell (el problema que té l’Oscar Nebreda amb l’alcohol és, més que evident, escandalós), o per preconitzar l’anti-espanyolisme des del catalanisme més vomitiu, i a través d’una televisió pública! I després parlem d’en Losantos i la Cope! Quins collons...

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Fins i tot quan caga, Albert Om no pot deixar de posar aquesta puta cara de "¡Porque yo lo valgo!"