ESCOLTA EL LEMA DEL BLOG

lunes, 18 de mayo de 2009

Si Paul Kersey visqués a Figueres...

Llegeixo atònit (i sorprès també) les destrosses que un grup de fills de gossa han provocat a la seu de la penya madridista de Figueres, després de que el Barça guanyés la Copa del Rei. Qui ara us parla és un anti-futbol total; no pot entendre el grau de subnormalitat que aflora en l’espècie humana quan masses de gents descerebrades veuen a onze tius donar-li cops a una pilota (personalment prefereixo veure lluita lliure de playmates en una pista de fang, la veritat). Segons tinc entès, el futbol es va crear com a esport, i per tant amb un codi d’honor i respecte que va més enllà dels esportistes, i que ha d’agermanar a tothom sense discussió, incloent-hi, es clar, a les respectives aficions. Malauradament, mostres interminables de violència com les d’ara a Figueres, ho desmenteixen. Però lo més greu no és això; sembla ser que alguns veïns del carrer on se succeïen aquestes dantesques imatges, van trucar a mossos i guàrdia urbana per fer la denúncia pertinent, i aquests mongols es van presentar 50 minuts després, quan els abertzales fills de puta, engendres tots ells de mare sifilítiques i subnormals, ja estaven en un altre indret fent més destrosses. Els cossos de l’ordre (o del desordre, més aviat) van respondre al pobre president de la penya madridista que “allò era normal”. Segurament si ara entressin a casa dels culpables, o dels que no fan res per enxampar-los i castigar-los, o simplement dels qui riuen d’amagat (i no tant) aquests fets lamentables, i violessin a les seves dones, fills i gossos, i després els esquarteressin a tots, ja no ho trobarien tan normal. De fet, això és el que li passava a l’arquitecte Paul Kersey a la infravalorada pel·lícula “El justiciero de la ciudad”, i per no atendre les seves obvies súpliques de justícia, mig Nova York acabava quasi tant neta com l’Alemanya dels anys trenta. És una pel·lícula, sí, però de sobres sabem que a vegades -com deia el Rey Gitano- la realitat pot superar la ficció.

Josep Marià Sayol i Gutiérrez

Paul Kersey en una fotografia d'arxiu, en un acte benèfic i solidari en favor de la protecció de la llúdriga dels aiguamolls.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

QUE ET DONGUIN PEL CUL XARNEGO CAMUFLAT!!

BARÇA O MORT!

Anónimo dijo...

... sí, però a mi no crec que m'agradi tant com a la teva mare, perquè quan li vaig clavar vaig haver de tapar-li la boca amb els calçotets perquè cridava de plaer com una puta truja en cel... Per cert "que et donguin" no és correcte en català; "que et donin" sí, catalufu ignorant de merda!

JMSiG