D'un temps a aquesta part, el meu concepte de Buenafuente ha canviat considerablement. Els seus acudits i les seves gracietes de merda no em fan ni punyetera gràcia. Em recorden a la darrera etapa de Martes y Trece, que no trobaven el punt. Tot i això, el duet humorístic per antonomàsia (amb perdó de Tip i Coll) mai es va humiliar, i en defensa del seu bon nom, i de les moltíssimes bones estones que em van fer passar, s'ha de reconèixer que van veure el final a temps, i es van retirar com uns campions, amb el cap ben alt. Amb dignitat. Precisament lo que fa temps que aquest filisteu reusenc ha perdut. I es que els diners transformen a qualsevol. Ja ho deia el meu avi; "tothom pot arribar ser una bona puta, només has de parar la mà i espatarrar les cames" (sic).
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
Josep Marià Sayol i Gutiérrez
Chiquilicuatre, la darrera defecació de la sobrevalorada factoria BNF
No hay comentarios:
Publicar un comentario