Sempre m'he preguntat perquè a hores d'ara la nostra mare natura o algun home ben assenyat no ha inventat encara un desfibrilador neuronal. L'altre dia, aquest pensament va agafar més dimensió quan vaig arribar a casa, després de 12 hores ajudant al meu cosí Jofre, que és encofrador, a muntar un búnquer anti plagues nuclears a Vilafant.
Encara amb el tors untat d'oli de cremar, vaig deixar per més endavant la dutxa d'aigua freda dels dijous i vaig prèmer el primer botó que vaig trobar del mando del meu televisor. Si Sócrates hagués vist la imatge que jo vaig veure, sense previ avís, mai haguès pronunciat alló de "L'home no existeix. Només existeix l'intel·lecte." Doncs em temo que no, ni una cosa ni l'altra.
Vaig topar-me amb un informatiu local on parlaven de la bogeria aquella del pórtland que la família pronazi Mateu va llençar a Roses fa 40 anys, com aquell qui llança peles de cacahuet, per fer els canals de Santa Margarida. És alló que va servir perquè els putos alemanys i els gavatxos ens envaíssin sense contemplacions barallant-se per aconseguir un puto amarre a la Costa Brava mentre Franco reprimia i sodomitzava mig país fent rics a quatre aprenents de burgesos.
Bé, el que em va sobtar, no va ser la patètica imatge d'aquells estrangers jubilats de merda queixant-se com truges ferides perquè l'estat els vol retallar part de les seves propietats, no. El que em va tocar els ous va ser aquell paleto mancat de cervell que apareixia com a advocat d'alguns d'aquells éssers: Un tal Bech de Careda, una mena de secall odiós , segurament de mal llinatge que, sense treure's la merda d'ulleres de sol que portava encastades a la cara, proferia 4 paraules que devia pensar que tenien sentit. A aquesta gent se l'hauria d'erradicar de la faç de la terra. Hi ha el perill de que procreïn.
No hay comentarios:
Publicar un comentario